Entre Escil·la i Caribdis
L’estret que separa Sicília de la península italiana és l’estret de Messina. Segons la mitologia grega dos monstres marítims guardaven aquell pas. A una banda, Escil·la, una criatura amb 6 caps de gos que, amagada en una cova, atacava i devorava als mariners que creuaven l’estret. A l’altra Caribdis, un monstre que tres cops al […]
Incomprensió
Porto una setmana sense escriure, per raons diverses. Algunes són de caire personal o familiar, que em reservo per l’àmbit de la privacitat. Però, tot i que cada dia em venen al cap noves idees, reconec que el motiu principal pel qual no escric res més que algun tuit molt meditat és perquè ja no […]
El Barça com a metàfora
Avui, 3 d’octubre, estic fent vaga. Una vaga que és en part conscient i voluntària, com a rebuig pels greus incidents violents del diumenge (producte de la combinació de dos factors: en primer lloc la enorme incompetència del Govern del PP i dels cervells pensants que van dissenyar l’estratègia repressiva, però també la inacció del […]
El dia D, Hora H
Són dies de moltes emocions, per tot arreu, d’excitació a les xarxes, (jo diria que de violència i odi, perquè la violència verbal també és violència, i n’hi trobo molta, sobre tot a Twitter), a totes les bandes, fins i tot contra els que hem intentat, crec que de manera infructuosa, cercar un cert equilibri […]
La mutació del procés
Sembla increïble, però cert. Fa dues setmanes, només dues setmanes, Joan Coscubiela feia un brillant discurs al Parlament de Catalunya aplaudit efusivament pels diputats del PP i de Ciutadans sobre la vergonyosa manera d’aprovar dues lleis (la del referèndum i la de transitorietat) que han trencat de manera abrupta, no només amb la Constitució […]
Preludi de la independència
Poc abans de morir, Carles Muñoz Espinalt, ideòleg de l’anomenada “psicoestètica” i independentista de primera línia (no com alguns dels conversos dels darrers temps) va publicar l’any 1992 un opuscle que porta el títol d’aquest post. És evident que no era exactament un visionari, perquè un “preludi” que dura, com a mínim, 25 anys, […]
Il vuoto
El gran Franco Battiato té una cançó anomenada “Il vuoto” (el buit, el “vacío), que parla de l’absurd d’una determinada manera d’entendre la vida moderna, del buit de sentit, del sentit del buit. Després d’aquestes jornades viscudes al Parlament de Catalunya aquesta setmana, m’envaeix una profunda sensació de BUIT existencial. Anem cap al […]